Ver todas las publicaciones archivadas en Tercera Cultura en català

Adolf Tobeña: ‘Pablo Iglesias és el mascle alfa número u de la Península’

Entrevista al neurocientífic, catedràtic de Psiquiatria i Medicina Legal – Tothom pot ser un corrupte? Sempre l’ocasió fa el lladre? – Segurament per al 90% de la gent això es compleix. La tendència de caure en la temptació i aprofitar-se dels altres és àmpliament majoritària. Però atenció, que hi ha una minoria de gent molt bondadosa, molt lleial, que, fins i tot tenint ocasió de no fer-ho, compleix. – Si veig corrupció al voltant, és més fàcil que em corrompi? – Segurament no. Ara la corrupció és molt visible i està a la primera plana cada dia, però també tothom pot comprovar que per primera vegada hi ha gent que és sancionada, i amb severitat. – El poder corromp? – Sí. El poder corromp sobretot a aquells que ja tenen un caràcter, un temperament, favorable a aprofitar-se dels altres. – Els qui tendeixen a aprofitar-se dels altres són els qui solen ocupar llocs de poder? – Sí. Hi ha el que se’n diu autoreclutament. S’han de tenir certes virtuts per exercir el poder. S’ha de …

ENTREVISTA A ADOLF TOBEÑA

Publicat a http://meridia-zero.jimdo.com/ La medicina ha donat un gran salt en els últims anys, però i la psiquiatria? Sí, la medicina ho sap tothom, la psiquiatria no tant. Possiblement, la psiquiatria és la disciplina que ha sofert un canvi més important en els últims cinquanta anys. Una dada ben evident: el 80% del manicomis han desaparegut, s’han hagut de tancar. I en què ha sigut degut aquest canvi? Això ha sigut degut a que s’han anant descobrint molècules efectives per a la major part de les patologies mentals, que si bé no curen del tot, perquè els patiments de la ment solen ser crònics que necessiten d’una medicació regular, continuada, sovint amb dosis moderades, però que milloren molt la qualitat de vida de la gent. Els grans desgavells de la testa es poden ajustar de manera que un percentatge considerable de pacients, en comptes de tenir-los al marge del funcionament social, se’ls recupera. Molts necessiten medicació, supervisió, pisos i hospitals de dia, visites regulars per a anar ajustant dosis… però poden fer una vida relativament …

Modelatge per ordinador: El cervell en un calaix

Pel seu interès, el nostre amic Antonio Arturo tradueix aquest articlepublicat a Nature el 22 febrer 2012 Henry Markram busca 1.000 milions d’euros per modelar tot el cervellhumà. Els escèptics no creuen que ho aconsegueixi. M. Mitchell Waldrop -22 febrer 2012 No va ser exactament el linxament que Henry Markram hauria esperat, però la pluja de comentaris crítics dels seus col·legues neurocientífics («és una merda», va dir un) ho va fer semblar un acte. Oficialment, la reunió de l’Acadèmia Suïssa de Ciències a Berna el 20 de gener era un examen del modelatge a gran escala amb ordinadors en neurociències. Oficiosament, es tractava de la primera oportunitat real que tenien els neurocientífics d’obtenir respostes sobre la controvertida proposta de Markram del Projecte de Cervell Humà (HBP), un projecte de construcció d’una simulació en superordinadors que integri tot el coneixement sobre el cervell humà , des de les estructures de canals iònics de les membranes de les cèl·lules neuronals fins als mecanismes que hi ha després de la decisió conscient. Markram, un electrofisiólogo del cervell sud-africà que treballa a l’Institut Federal de Tecnologia de Lausana (EPFL) des de fa una dècada, pot veure realitzats els seus somnis aviat. El projecte és un dels sis finalistes que competeixen per obtenir 1.000 milions …

Caragol amb armadura

Autor: Félix Ares/Assessor científic d’eureka! Un cargol de l’oceà Índic té una petxina summament resistent que conté ferro Les petxines dels mol·luscs estan compostes principalment de aragonito  (carbonat càlcic) que és un mineral tou. No obstant això, moltes petxines són molt dures i resisteixen molt bé l’atac de mandíbules o de pinces dels seus predadors. La clau d’aquesta resistència és que l’aragonita està en forma de petites teules enganxades per un polímer orgànic. Aquesta combinació d’orgànic-inorgànic és el que produeix la duresa i, per què no dir, la bellesa d’una petxina nacrada. L’any 1999 es va trobar en les fumaroles de l’oceà Índic anomenades Kairei, a 2.420 m de profunditat, a 60 º C de temperatura i amb una acidesa semblant a la del vinagre un cargol amb una petxina negra realment tètrica. A més, el cargol tenia el seu peu totalment cobert de plaques, com si fos una armadura, també d’aquell tètric color negre. Deguda a aquesta estranya característica de tenir el seu peu cobert per una armadura se li va donar el nom de «caragol de peu escamós» (Crysomallon squamiferum). El …

Les arrels filosòfiques de l’Eco-Teología

Publicat per Nihil Obstat a : fabregas.blogspot.com El relativisme fou proclamat fa 2.500 anys pel sofista Protàgores: «L’home és la mesura de totes les coses: de les coses que són com són i de les coses que no són perquè no són.» Els grecs creien que la raó es fonamenta en la natura (Aristòtil) o en les idees (Sòcrates i Plató). L’escolàstica medieval va fer més explícit el seu fonament mantenint la raó en una base moral. La impaciència amb el raonament basat en la moral dels escolàstics derivaria en la Il.lustració amb el nou sofisme de Descartes que fa de la ment humana la mesura de totes les coses. La primacia de la raó pura de Kant condueix a que si la percepció d’un objecte i el propi objecte no poden ser reconciliats, l’objecte ha de conformar-se al nostre coneixement. La manca de qualsevol criteri de veritat en Descartes i Kant fan que la raó es transmuti de descobridora a creadora de veritats. La raó entra en una veritable crisi amb el nihilisme, del …