Entrevista al neurocientífic, catedràtic de Psiquiatria i Medicina Legal – Tothom pot ser un corrupte? Sempre l’ocasió fa el lladre? – Segurament per al 90% de la gent això es compleix. La tendència de caure en la temptació i aprofitar-se dels altres és àmpliament majoritària. Però atenció, que hi ha una minoria de gent molt bondadosa, molt lleial, que, fins i tot tenint ocasió de no fer-ho, compleix. – Si veig corrupció al voltant, és més fàcil que em corrompi? – Segurament no. Ara la corrupció és molt visible i està a la primera plana cada dia, però també tothom pot comprovar que per primera vegada hi ha gent que és sancionada, i amb severitat. – El poder corromp? – Sí. El poder corromp sobretot a aquells que ja tenen un caràcter, un temperament, favorable a aprofitar-se dels altres. – Els qui tendeixen a aprofitar-se dels altres són els qui solen ocupar llocs de poder? – Sí. Hi ha el que se’n diu autoreclutament. S’han de tenir certes virtuts per exercir el poder. S’ha de …

Quan em van demanar d´escriue un article relacionat amb la Tercera Cultura per la Revista Diàlegs, em van dir que es tractava d’una publicació de pensament polític de fons i un espai per la difusió d´un pensament humanista que pogués portar a una millor convivencia entre les persones…

Publicat per Nihil Obstat a : fabregas.blogspot.com El relativisme fou proclamat fa 2.500 anys pel sofista Protàgores: «L’home és la mesura de totes les coses: de les coses que són com són i de les coses que no són perquè no són.» Els grecs creien que la raó es fonamenta en la natura (Aristòtil) o en les idees (Sòcrates i Plató). L’escolàstica medieval va fer més explícit el seu fonament mantenint la raó en una base moral. La impaciència amb el raonament basat en la moral dels escolàstics derivaria en la Il.lustració amb el nou sofisme de Descartes que fa de la ment humana la mesura de totes les coses. La primacia de la raó pura de Kant condueix a que si la percepció d’un objecte i el propi objecte no poden ser reconciliats, l’objecte ha de conformar-se al nostre coneixement. La manca de qualsevol criteri de veritat en Descartes i Kant fan que la raó es transmuti de descobridora a creadora de veritats. La raó entra en una veritable crisi amb el nihilisme, del …